Diumenge, 23 de Juliol
Enric Casasses: "Preparant-se per la dansa
Noms o frases, que ells en diuen mots i són missatges, brodats a la roba, tots en duien, talment samarretes d’avui: al capítol 119 Tirant lo Blanc portava un manto d’orfebreria, de quadros, il·lustrat tot amb garbes de mill, i les espigues eren de perles molt grosses i belles, i a cada quadro una frase brodada que deia: “Una val mil e mil no valen una”. S’assembla a la definició que donava el Man in Black de les pastilles d’amfetamina, que una ja és massa i mil encara no són prou. Passa que Tirant ho diu per la bella Carmesina, la filla de l’emperador, la qual porta una gonella feta amb el dibuix d’una herba que es diu “amor val”, i brodat amb perles hi ha el mot: “Mas no a mi”.Un altre dia, en un altre capítol (el 132), porten uns altres mots. S’estan preparant per a anar a la lluita, a la batalla, però de fet primer dinaran a la casa de l’emperador, armats amb unes vestimentes que sembla que vagin a desfilar, més que a dinar i a la guerra. Primer, quan Tirant entra a la cambra per armar-se, veu els seus companys que s’estan vestint amb les cotes d’armes que s’han fet, totes de xaperia. Tal com ho diu sembla que se les hagin fet ells mateixos: la de Ricard és brodada amb madeixes d’or embullades i un mot que diu: “No hi trob cap ni centener". En català modern, que això és un embolic i no hi capisco res. La cota de Diafebus encara és més espectacular, tota brodada amb cascalls, o sia amb les despentinades i senzilles roselles moradenques de l’opi, i el mot: “Lo que a altri fa dormir a mi desperta”. És una de les grans frases de la donjoanologia, com si et digués que vinguis, que ho provarem, ja ho veuràs, les poderoses pocions que a tothom adormen, a mi em desperten, ho vols provar, vols compartir-ho?
Tirant va vestit de propaganda de la seva amor ferma i segura, establerta en un lloc i que no se’n mou: porta un brodat de seda amb amples ratlles de grana amb àncores brodades, i el mot és: "Qui bé està no es cuita a moure i qui seu en pla no ha d’on caure". Fondejat al teu amor, assegut a la plana segura del teu viure. Les mànigues són tan amples de baix que toquen a terra. La del braç dret la porta plegada fins a l’espatlla i la de l’esquerre fins al colze, cenyida amb un cordonet franciscà d’or. I encara el llibre afegeix: "e féu-s’hi posar sobre tot sant Cristòfol amb lo Jesús a la part sinestra, tot d’or, ben lligat perquè no caigués". Dit així, entenc que la porta lligada al capdamunt del braç esquerre, l’estatueta del sant transportista, el que porta el nen a coll, tot de metall.
En el dinar, Tirant seurà al costat de Carmesina i menjaran tots dos del mateix plat. Ell a ella encara no l’ha tocada, però ja porta la seva camisa. No l’ha tocada perquè ella li acaba de dir que no toqui on no ha tocat ningú. La Carmesina és molt seductora i hi va molt fort, juga a una sola carta, la més alta. Ella mateixa ho diu: “Jo só composta de tal metall que jamés prometí res que no ho atengués”. Però la que m’agrada més del Tirant és una frase que tinc apuntada des de fa molts anys a la carpeta, la que diu la reina Morgana al capítol 201: “Gran cosa és a una llonga set sostenguda venir a la font e no beure per deixar beure altri”.
ENRIC CASASSES Quadern/ El País/19-7-07
Enllaços: L'Associazione Culturale Italia Medievale, Medieval/Mediaeval Studies,Medieval Clothing